A la memòria de J.S.V,
abril de 2014 – abril de 2015
NORAI
1. Pollós
Quan encara no sabia llegir
li vaig regalar un llibre
(parlava d'un ca, que es deia Pollós,
vagava sol i passava gana).
Després n'aprengué i ens poguérem riure junts
del gos Pollós i de la seua mala sort.
Crec que s'hi podia veure reflectit:
als vint-i-cinc es penjà d'una biga.
Intente pensar en Pollós i riure-me'n encara,
de la seva pendular venjança.
Però costa oblidar aquells llavis grisos:
dos camins
sense principi ni final
en terra esquarterada
d'indòcils roselles.
2. Norai
Diuen que amb una soga
al coll t'has despenjat
de la vida. Però
allà al nostre oceà
de silencis, jo hi veig
una amarra de barca
abraçada a un norai.
[Extret de Serena barca (Edicions del Buc, 2016), de Maria Josep Escrivà,
i seleccionat per Simona Škrabec al Balanç poètic 2016]
 |
| La poeta Maria Josep Escrivà |
El teu poema m'obri les portes a un altre poema, a molts altres poemes, perquè les paraules naveguen soltes, fent el seu viatge, i el meu és un altre viatge, si bé l'oceà ressona en els seus fonaments, aigua sempre prodigiosa...
ResponElimina