dissabte, 13 de maig del 2017

David Castillo: «El Nobel a Dylan ni m'indigna ni m'emociona, sinó tot el contrari»

A la setmana de la poesia no hi pot faltar un recital que combini poesia i rock. Si l'any passat era Nacho Vegas qui omplia de música i paraules el Verger i, fa dos anys, es retia homenatge a Lou Reed amb una vetllada memorable a Gràcia, enguany són Leonard Cohen, Lou Reed i Bob Dylan els tres artistes que articularan un diàleg entre Manuel Vilas, David Castillo i Benjamín Prado. 
Per conèixer la importància de tots tres i saber què passarà aquest vespre a les 20:00 al Marès, conversem ab David Castillo, poeta, periodista, activista cultural i gran coneixedor de l'obra i el llegat de tots tres. 



Quina importància, en l'àmbit poètic, creus que han tingut els tres artistes a què dediqueu el recital?

Sens dubte es tracta de tres artistes influents, que tenen el text de la cançó com el més important, a diferència de la majoria pels quals és simplement un suport purament una barricada on bramar. No són els únics, però potser els més representatius. M'hauria agradat que la tria fos més àmplia, però això no ho vaig triar jo. 





Com teniu pensat articular-lo? serà un cinquanta per cent de recital i un cinquanta per cent conversa entre vosaltres?

En principi conversarem, però no es descarta recitar algun dels temes més representatius o que ens han impactat més. En fi, en això sempre intento que sigui el més improvisat possible.

El Premi Nobel a Dylan ha causat indignació i emoció a parts més o menys iguals. On et situes, tu?


En fi, no crec que sigui el millor Nobel de la història, però d'aquestes cantades, l'Acadèmia sueca en té molta experiència, si no observem a qui han donat diferents Nobel de la pau. He escrit tres biografies sobre Dylan, tinc pràcticament tot el que ha fet, i per mi sempre ha estat estimulant... Però crec que hi ha milers d'escriptors que haurien d'estar per davant, ell mateix n'és conscient. Suposo que per aquest motiu va fer tots els numerets que va fer. Jo ni indignació ni emoció sinó tot el contrari.

Creus que hi ha algú, actualment, que pugui actuar com a hereu d'aquests tres artistes o formen part d'una època i una cultura determinades? 
Ja ho crec, el llegat continua. Com deia el mateix Dylan, hi ha nombrosos artistes negres de hip hop que són excel·lents poetes, però aquests no compten, com no han comptat en la música. Qualsevol d'aquests músics negres és superior a la majoria de blancs que entren a les travesses, però nosaltres, com a bons colonitzadors i neocolonitzats per l'home blanc, som molt obedients amb la cultura anglosaxona. En fi... 


Què destacaries dels teus partenaires, Benjamín Prado i Manuel Vilas?
Manuel Vilas és un poeta extraordinari, a qui conec des del primers llibres que va publicar a Barcelona. A Benjamín no l'he llegit, però segur que és bo, com tot el que porten al Barcelona Poesia, és a dir, qualitat. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada