diumenge, 14 de maig del 2017

Ada Parellada i Ada Castells converteixen el Verger en una cuina poètica


És diumenge i fa un sol que espetega. A la plaça de la Catedral, que ahir aplauda el cantaor José Mercé, s’hi apleguen els primers balladors de sardanes, observats de prop per alguns turistes fascinats. Algun fins i tot, mira de copiar els passos i no es nusa les cames de miracle. Enfilo la pujada de la catedral just quan la cobla enceta l’aire i quan creuo el llindar del Verger, la tenora ja s’enfila amunt. Fan diumenge, les sardanes. De sempre.

A l’escenari del Verger, convertit en un obrador de cuina,  tot està preparat perquè la cuinera Ada Parellada i l’escriptora Ada Castells comencin el seu show-cooking poètic. Un show cooking és una demostració pràctica d’una recepta que, en aquesta ocasió, s’ha de completar amb poesia. Com ho faran? Ni idea. Agafo lloc a l’ombra i queixalo el meu croissant de pernil i formatge, que tant parlar de menjar m’ha obert la gana.

Veig que a les cadires hi ha fulletons impresos amb diferents poemes i que, alguns dels assistents en tenen a les mans. Ada Parellada explica que faran una copa de llimona i maduixots. I la part poètica del show? Serà feina del públic: als poemes repartits per les cadires hi ha amagats els ingredients d’aquesta recepta. Som-hi.

El primer pas és aixafar galetes amb mantega. Ada Castells llegeix la cançó del Corsari, de Lord Byron. “A Lord Byron li agradaven molt les chocolate chip cookies”, explica. D’aquí el motiu de la tria. “Escolta, boges, tímides, les meves darreres paraules. La virtut als morts no nega aquest favor”, Ada Parellada trinxa galetes. La combinació de totes dues coses és curiosa.


El següent ingredient serà la llet condensada. Com que no hi ha poemes específicament sobre aquesta delícia hipercalòrica, ho deixarem només en llet. “Algú té un poema de Joan Salvat Papasseit?” demana Castells “és un poema molt famós, que segur que a alguns de vosaltres us van fer aprendre a l’escola” Una senyora del públic diu que ella té “Res no és Mesquí”. “El puc llegir jo?”, pregunta “Res no és mesquí no cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit”, recita. La llet hi surt al final, directa del pit de la verge més jove.

El Verger es va omplint gradualment. Fa un dia esplèndid

A veure què més? Llimones. M’avanço, ara tocarà Carner, oi? Sí, el príncep dels poetes. Castells avisa: és Noucentista i potser és un llenguatge una mica difícil. “Cansada, pren la copa de bella transparència/on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,/ i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència/el raig de la llimona, la mel de romaní.” Llimones Casolanes “Carner va perfecte per cuinar”, diu Parellada, “perquè com que va escriure un llibre que es diu Els Fruits Saborosos...” El públic riu. “Va, busquem llimones que no siguin Casolanes. Algú té més llimones?” Un nen del públic aixeca el braç i amb ajuda de la seva mare llegeix Eugènia, de Carles Riba. Castells aprofita per explicar les particularitats del Tankka.


El públic es va engrescant a buscar els ingredients dins els poemes. Alguns més evidents que altres, però el que finalment anima el matí és que tothom s’acaba atrevint a llegir i el Verger acaba acollint un recital en què el públic pren un protagonisme absolut i en què desfilen alguns poemes mítics de les lletres universals: Correspondències, de Baudelaire, Interludi Romàntc, de Maria Mercè Marçal, Poètica de Mireia Calafell i fins i tot la lletra d’Òrbites Blaves d’en Sisa ( per la Galeta Galàctica, suposo?) La Vaca Cega i la Vaca Suïssa.

Parellada acaba d’omplir els gotets que els recitadors del públic seran els primers a tastar, com a premi per haver participat a l’espectacle “Deu ser per allò de que la poesia té mètrica que he quadrat les quantitats exactes per tots els gotets que duia”

A la taula, la filla d’Ada Castells escura el bol que l’altra Ada ha utilitzat per barrejar els ingredients. Tots sabem que escurar les barreges és una de les coses no sé si més poètiques, però sí més divertides. Si no tingués trenta-cinc anys, potser jo mateixa els donaria un cop de mà a fer net el recipient.



  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada