Sebastià Alzamora: «Hi ha brutors que són imprescindibles per viure»

L'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un dels autors més reconeguts del panorama literari contemporani. Amb tot, malgrat haver publicat diversos títols de narrativa, entre els quals Crim de sang (2012) o La malcontenta (2015), no ha aparegut cap llibre seu de poesia d'ençà de La part visible, al 2009. Aquesta setmana, en el marc del Barcelona Poesia, ha ofert un recital conjunt amb el cantautor i escriptor Joan Miquel Oliver i hi hem volgut parlar, entre d'altres coses, sobre seu proper recull de poemes: La netedat.

Sebastià Alzamora va dir versos del seu proper llibre, La netedat, dimecres passat al Verger del Museu Frederic Marès
© Pep Herrero

Sebastià Portell: El recital conjunt amb Joan Miquel Oliver, en què vares dir per primera vegada alguns poemes del teu nou llibre de poesia La netedat, ha estat una de les sorpreses del Barcelona Poesia d’enguany. Després de vuit anys, per què un retorn a la poesia?

Sebastià Alzamora: Bé, en realitat no tinc la sensació de retornar, perquè tampoc la tinc d'haver deixat de banda la poesia. Només de publicar-ne. Després del meu llibre de poemes anterior, La part visible, em vaig estar ben bé tres anys sense escriure poesia, perquè senzillament no tenia poemes per escriure, i no hi ha res més estèril –i jo diria que immoral– que forçar l'escriptura de poesia. Vaig començar l'any 2012 a escriure alguns dels poemes que han acabat formant part d'aquest nou llibre, que ha necessitat cinc anys més per acabar de configurar-se tal com és. I el proper mes de gener sortirà publicat, als Llibres de l'Óssa Menor de Proa.

S.P.: Poden estar del tot netes, les persones, al cap i a la fi?

S.A.: Del tot nets no podem estar mai, efectivament, i encara et diré que hi ha brutors que són bones, fins i tot imprescindibles per viure. Però hi ha una netedat de l'esperit i del pensament, una netedat de l'ànima, una serenor o una lucidesa per dir-ho en d'altres paraules, a la qual crec que hem d'aspirar si no volem, com deia Joan Vinyoli, "caure en el daltabaix". I d'això va aquest llibre.

Tu la música, jo la lletra: Alzamora i Joan Miquel Oliver en acció dimecres passat
© Pep Herrero

S.P.: La vostra proposta amb Joan Miquel Oliver, músic però també autor de poesia, narrativa i teatre, va ser una aposta pel maridatge poètic i musical. Com vius la relació entre escriptura i música? 

S.A.: No sóc músic, però no em puc imaginar la poesia, ni la vida, deslligades de la música. L'escriptura sí, perquè acostumo a escriure en silenci, o en el màxim de silenci que puc aconseguir al meu voltant. Però la música, com la poesia, ens cal per viure, per estar en aquest món.

S.P.: Com a guanyador d’alguns dels principals premis de la literatura catalana, com el Premi Sant Jordi de novel·la, el Premi Carles Riba de poesia o el Premi Josep Pla de narrativa, com veus l’allau de premis i reconeixements que estan rebent autors illencs de totes les edats (Vicens, Oliver, Perelló, Vadell i Vallbona…)?

S.A.: Doncs diria que és una allau feliç, i la visc amb molta alegria. Perquè és necessari que es reconegui la contribució dels autors illencs a la literatura catalana, però sobretot és necessari el reconeixement de la bona literatura i prou, com la que fan tots aquests escriptors que esmentes.

Sebastià Portell