ELS ACCENTS DE LA POESIA:
Tarda al Marès.
Ara sembla que el cel aguanta. Teresa Colom fa les presentacions de rigor per
l'acte titulat Els accents de la poesia, que compta amb la presència dels/les poetes:
Maria Josep Escrivà, Josep Piera, Mireia Vidal-Conte i Rodolfo Häsler.
L'Apuntador, cervesa en mà, pren lloc. Comença Vidal-Conte i ens diu que farà un
recorregut pels seus llibres de poesia. Anomena'm nom: "L'orgull se'm fa
d'àlgebra", "neteges la sorra i hi trobes penjolls". Explica: "així es veu, fent una mica de retrospectiva, com el poeta ha anat
llimant".
Orlando Natural: "com si fossis tu, realment, aquell altre punt de vista", "esbossos sensacionals, mai solcs reals". Aplaudiments. Vidal-Conte llegeix amb el to incisiu al qual ens té acostumats, fa pauses llargues, encadenaments sostinguts i moviments de braç i mà acompanyant la veu, 'gestualitzant-la'. El següent és Rodolfo Häsler, que llegeix –L'Apuntador remarca: llegeix– poemes de Cabeza de ébano. És alt i li han d'apujar el micro. De posat més estàtic, comença a llegir.: "mi padre, que ahora es mi hijo", "desde la altura de las nieves defiendo la casa de las bestias", veu aparentment tranquil·la, llegeixeux amb un sol to, empalma força els poemes: "cuerpo y alma buscando como inscribir la impresión de plenitud". "Mastica la carroña que tanto te nutre", "todo por el precio de un pensamiento". A continuació, la poeta valenciana Maria Josep Escrivà ens llegirà poemes del seu últim llibre Serena barca. "Passen nius i passen freds". Més: "un poema molt senzill que és una cançó de bressol" i que la va escoltar del cantautor alcoià Hugo Mas, i que li va donar permís per usar-la i modificar-la, explica: "la lluna bella avui; quantes estrelles mortes al seu cel brillen encara per nosaltres". I segueix, poemes que se situen entre el fet quotidià i allò diguem-ne estrany que hi neix o s'hi insereix. "què espenta el sol cada matí fins el cap del carrer?", "tot és qüestió de foradar ben fondo". "Gràcies". L'Apuntador no ha esmentat que al final de cada intervenció el públic aplaudeix, entén que a hores d'ara vostès ja s'ho imaginen.
I per cloure la primera ronda, Josep Piera. Llegirà poemes del seu últim llibre El temps trobat. "Trobat en el seu múltiple sentit", puntualitza: "trobat és allò que busques i de cop apareix, trobat és allò que no busques i de cop apareix, trobat també és, com deien els antics trobadors, cant". "Perquè per a mi la poesia es cante, una altra cosa és que jo sàpiga cantar". El públic somriu [Segur que a hores d'ara jo ho dedueixen vostès solets]. L'Apuntador fa un glop de cervesa. Molts dels poemes de Piera funcionen amb una barreja de versos i fragments cantats, fragments extrets de cançons diguem-ne populars, de l'època del poeta. "vooolaré, voolaaréé, uo o o o", "caantaréé", recita suau, com acaronant les paraules: "melodies amables en crits de gessamins". Canta: "nel blu de pinto de blu", recita: "les parelles es buscaven amb les mans", "ells i ells a la pista com ocells pel cel més blau", canta: "volaré oooh, cantarééé, oooohh", més suau encara, abaixa el to. Silenci. Aplaudiments. La cervesa amb regust de sucre. Ara el Verger, que ja tenia una bona entrada, es va omplint més i més. Molts coneguts i amics de Carles Hac Mor, l'homenatge del qual comença en uns minuts. Els poetes de l'escenari faran un parell de rondes més. Piera s'allarga una mica. Ja passen de les set. Hi ha una remor de fons inevitable degut a tanta gent aplegada. Parnàs-anti-parnàs.
AntiHOMEnatge PARAPArèmic a Carles Hac Mor:
I comença l'antiHOMEnatge PARAPArèmic a Carles Hac Mor: a l'escenari principal Ester Xargay, companya del poeta, fa de mestre de cerimònies. Després de fer cinc cèntims de l'acte que tindrà lloc a continuació –que, de fet, es un anar sumant gent i complicitats–, agraeix la presència de tothom i també la feina i la bona disposició de la gent de l'ICUB per tal de fer possible l'acte, en especial a les incansables Rosa i Neus, de les quals en subratlla els anys que porten al peu del canó fent feina que no es veu. Aplaudiment per a elles. També explica que per a l'ocasió s'ha editat un diari d'homenatge amb texts d'amics d'Hac Mor i que n'hi ha per tothom. A la portada del diari, una foto de l'acció d'Hac Mor, "La cadira com seu". Va passant diferent gent per l'escenari (la directora de la Institució de les Lletres Catalanes Laura Borràs, en Ferran de L'Horiginal, etc.).
L'acte, continua Xargay, s'articularà al voltant de tres espais principals: l'escenari principal i dos de laterals més petits que s'han muntat per a l'ocasió. Des d'allí aniran passant poetes, amics i artistes varis, cadascú amb el seu repertori: poemes, astracanades vàries, jocs fonètics, cants, lectura d'obra seva, algun apunt crítico-literari. Xavi Lloses i Co han vingut amb petards.
Tot plegat, regat per una orquestra dispersada per diferents punts del Verger, a punt per a fer soroll. "Sembla que improvisin però el cert és que en un racó hi ha el director donant instruccions", xiuxiueja N. a L'Apuntador. La zona del 'marché' també està plena. La gent s'ho passa bé. Cauen quatre gotes. Poetes, editors, socis, simpatitzants, algun guiri. Paraigües oberts, gent que es refugia a les voltes, que es mou un metre per aprofitar la cobertura d'un arbre. Tot just quatre gotes. En algun moment un poeta fa servir l'expressió: "Pocasoltisme il·lustrat". L'Apuntador va rondant una mica per tot arreu: en aquesta ocasió ha decidit fer una anti-crònica i ha abandonat el quadern, pren nota mental de l'expressió esmentada i se li acut que la farà servir per a la crònica perquè defineix prou bé el què s'està veient al Verger. L'Apuntador, quan s'ha posat davant l'ordinador i ha hagut d'escriure sobre l'anti-homenatge que, tanmateix, va ser homenatge, s'adona que la seva anti-crònica es queda en mera preterició, i en fer-ho constar.
Nens que corren per aquí. Pip-pips de fons per allà. Un poeta li comenta a L'Apuntador que tot i estar a la llista de participants no sortirà, que ja hi ha molta gent. Corre cervesa, flaire d'herba i d'altres remeis de l'elisi de l'anar a peu, passa una senyora cridant més que la resta tot mentre va tocant una espècie de tambor. Histrionisme. Tot plegat fa bullir l'olla del Verger del Marès. Es respecten, això sí -per descomptat-, els torns i la llista de gent que va sortint a l'escenari. En certa manera és el món Hac Mor –el seu i el que ha generat al seu voltant– combregant-se, desplegant-se, fent una darrera (darrera?) aparició al cor de Barcelona. Festival HacMor. Perquè l'acte ha quedat institucionalitzat i per tant el resultat és necessàriament efímer, paraparèmic, grotesc i, sobretot, humà. Ara comença a ploure més. Gent que se'n va, gent que torna. La majoria es queda.
Mireia Vidal-Conte recitant els seus poemes
Orlando Natural: "com si fossis tu, realment, aquell altre punt de vista", "esbossos sensacionals, mai solcs reals". Aplaudiments. Vidal-Conte llegeix amb el to incisiu al qual ens té acostumats, fa pauses llargues, encadenaments sostinguts i moviments de braç i mà acompanyant la veu, 'gestualitzant-la'. El següent és Rodolfo Häsler, que llegeix –L'Apuntador remarca: llegeix– poemes de Cabeza de ébano. És alt i li han d'apujar el micro. De posat més estàtic, comença a llegir.: "mi padre, que ahora es mi hijo", "desde la altura de las nieves defiendo la casa de las bestias", veu aparentment tranquil·la, llegeixeux amb un sol to, empalma força els poemes: "cuerpo y alma buscando como inscribir la impresión de plenitud". "Mastica la carroña que tanto te nutre", "todo por el precio de un pensamiento". A continuació, la poeta valenciana Maria Josep Escrivà ens llegirà poemes del seu últim llibre Serena barca. "Passen nius i passen freds". Més: "un poema molt senzill que és una cançó de bressol" i que la va escoltar del cantautor alcoià Hugo Mas, i que li va donar permís per usar-la i modificar-la, explica: "la lluna bella avui; quantes estrelles mortes al seu cel brillen encara per nosaltres". I segueix, poemes que se situen entre el fet quotidià i allò diguem-ne estrany que hi neix o s'hi insereix. "què espenta el sol cada matí fins el cap del carrer?", "tot és qüestió de foradar ben fondo". "Gràcies". L'Apuntador no ha esmentat que al final de cada intervenció el públic aplaudeix, entén que a hores d'ara vostès ja s'ho imaginen.
Maria Josep Escrivà en un moment de l'acte
I per cloure la primera ronda, Josep Piera. Llegirà poemes del seu últim llibre El temps trobat. "Trobat en el seu múltiple sentit", puntualitza: "trobat és allò que busques i de cop apareix, trobat és allò que no busques i de cop apareix, trobat també és, com deien els antics trobadors, cant". "Perquè per a mi la poesia es cante, una altra cosa és que jo sàpiga cantar". El públic somriu [Segur que a hores d'ara jo ho dedueixen vostès solets]. L'Apuntador fa un glop de cervesa. Molts dels poemes de Piera funcionen amb una barreja de versos i fragments cantats, fragments extrets de cançons diguem-ne populars, de l'època del poeta. "vooolaré, voolaaréé, uo o o o", "caantaréé", recita suau, com acaronant les paraules: "melodies amables en crits de gessamins". Canta: "nel blu de pinto de blu", recita: "les parelles es buscaven amb les mans", "ells i ells a la pista com ocells pel cel més blau", canta: "volaré oooh, cantarééé, oooohh", més suau encara, abaixa el to. Silenci. Aplaudiments. La cervesa amb regust de sucre. Ara el Verger, que ja tenia una bona entrada, es va omplint més i més. Molts coneguts i amics de Carles Hac Mor, l'homenatge del qual comença en uns minuts. Els poetes de l'escenari faran un parell de rondes més. Piera s'allarga una mica. Ja passen de les set. Hi ha una remor de fons inevitable degut a tanta gent aplegada. Parnàs-anti-parnàs.
***
AntiHOMEnatge PARAPArèmic a Carles Hac Mor:
I comença l'antiHOMEnatge PARAPArèmic a Carles Hac Mor: a l'escenari principal Ester Xargay, companya del poeta, fa de mestre de cerimònies. Després de fer cinc cèntims de l'acte que tindrà lloc a continuació –que, de fet, es un anar sumant gent i complicitats–, agraeix la presència de tothom i també la feina i la bona disposició de la gent de l'ICUB per tal de fer possible l'acte, en especial a les incansables Rosa i Neus, de les quals en subratlla els anys que porten al peu del canó fent feina que no es veu. Aplaudiment per a elles. També explica que per a l'ocasió s'ha editat un diari d'homenatge amb texts d'amics d'Hac Mor i que n'hi ha per tothom. A la portada del diari, una foto de l'acció d'Hac Mor, "La cadira com seu". Va passant diferent gent per l'escenari (la directora de la Institució de les Lletres Catalanes Laura Borràs, en Ferran de L'Horiginal, etc.).
Ester Xargay ensenyant el mitjó hacmorià
(Foto: Pep Herrero)
L'acte, continua Xargay, s'articularà al voltant de tres espais principals: l'escenari principal i dos de laterals més petits que s'han muntat per a l'ocasió. Des d'allí aniran passant poetes, amics i artistes varis, cadascú amb el seu repertori: poemes, astracanades vàries, jocs fonètics, cants, lectura d'obra seva, algun apunt crítico-literari. Xavi Lloses i Co han vingut amb petards.
(Foto: Pep Herrero)
Tot plegat, regat per una orquestra dispersada per diferents punts del Verger, a punt per a fer soroll. "Sembla que improvisin però el cert és que en un racó hi ha el director donant instruccions", xiuxiueja N. a L'Apuntador. La zona del 'marché' també està plena. La gent s'ho passa bé. Cauen quatre gotes. Poetes, editors, socis, simpatitzants, algun guiri. Paraigües oberts, gent que es refugia a les voltes, que es mou un metre per aprofitar la cobertura d'un arbre. Tot just quatre gotes. En algun moment un poeta fa servir l'expressió: "Pocasoltisme il·lustrat". L'Apuntador va rondant una mica per tot arreu: en aquesta ocasió ha decidit fer una anti-crònica i ha abandonat el quadern, pren nota mental de l'expressió esmentada i se li acut que la farà servir per a la crònica perquè defineix prou bé el què s'està veient al Verger. L'Apuntador, quan s'ha posat davant l'ordinador i ha hagut d'escriure sobre l'anti-homenatge que, tanmateix, va ser homenatge, s'adona que la seva anti-crònica es queda en mera preterició, i en fer-ho constar.
(Foto: Pep Herrero)
Nens que corren per aquí. Pip-pips de fons per allà. Un poeta li comenta a L'Apuntador que tot i estar a la llista de participants no sortirà, que ja hi ha molta gent. Corre cervesa, flaire d'herba i d'altres remeis de l'elisi de l'anar a peu, passa una senyora cridant més que la resta tot mentre va tocant una espècie de tambor. Histrionisme. Tot plegat fa bullir l'olla del Verger del Marès. Es respecten, això sí -per descomptat-, els torns i la llista de gent que va sortint a l'escenari. En certa manera és el món Hac Mor –el seu i el que ha generat al seu voltant– combregant-se, desplegant-se, fent una darrera (darrera?) aparició al cor de Barcelona. Festival HacMor. Perquè l'acte ha quedat institucionalitzat i per tant el resultat és necessàriament efímer, paraparèmic, grotesc i, sobretot, humà. Ara comença a ploure més. Gent que se'n va, gent que torna. La majoria es queda.
(Foto: Pep Herrero)
I així, l'anti-poesia de Carles Hac Mor, que al cel deu ser bella
i pura poesia del fer ploure, decideix tronar, en silenci, deixant anar uns quants
caps de broma al Verger. L'acte passarà a centrar-se en un sol escenari que
ubiquen a corre cuita dessota les voltes. Comença a fer-se tard, la cosa
sembla que va per llarg i a L'Apuntador li queda feina per fer així que: toca
retirada. Paraigües. Cames, Metro, casa [Ja saben la paraula 'casa' és un mot complicat]. I posar-se a escriure. Teclejar. Hola.
***
[10/05/2016. Tot just ara es
lleva en Pellfinesc. Un caminar arrossegat, cara de ressaca. (Ja notava L'Apuntador un buit a dins que..., es diu). Es veu que ahir
va tenir una trobada nocturna amb alguns poetes. S’hi va deixar caure una
estona i després es va retirar. Diuen que un d'ells recita avui. Diuen que
diuen que l'han hagut d'anar a despertar per assistir a l'assaig previst,
que no hi havia manera. L'Apuntador es gira cap a en Pellfinesc i li pregunta si
vol afegir alguna cosa. Ell fa un gest amb la mà, saluda, i no se sap mai si la seva salutació
és un hola! o un adéu!. A continuació, deixa anar un parell de frases: "ja t'ho faràs" i "l'off the record es queda off the record". "Jo
treballant i tu foten-te la gran vida", li replico. En Pellfinesc afegeix que,
a canvi, s'encarrega del dinar. Que cal agafar forces pel Festival d'aquest
vespre. I que allà ens veiem, senyores i senyors! Ea!!]
***
*****
*****
[I UNA ESMENA:
L'Apuntador demana disculpes per les faltes que hagi pogut cometre al llarg dels diferents posts, siguin de caràcter sintàctic, gramatical o ortogràfic. També per algunes imprecisions. Malgrat que en alguns casos L'Apuntador es pren llicències -i ben preses són, per allò de transmetre la vivor de les coses tal qual són-, en altres ocasions és degut a no repassar-ho prou i també a les mancances del mateix Apuntador. A favor de L'Apuntador cal remarcar que va de cul i que penjar la crònica l'endemà mateix per tal que els lectors la puguin llegir implica haver de retallar per alguna banda. Escriu massa. Tanmateix, cap dels motius no són excusa –ni ho volen ser– per a no haver d'escriure correctament. És per això que L'Apuntador apunta aquesta esmena. I decideix revisar-ho més d'una vegada, i més de dues, encara que ja estiguem a les acaballes. I a veure si quan finalitzen tots els actes troba un moment per anar-ho revisant tot i, en la mesura del possible, corregir-ho. I ei, a partir d'aquí, feta l'esmena, a parlar sense vergonya!]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada