dilluns, 9 de maig de 2016

5. Poesia satírica (I de II)

   
POESIA SATÍRICA:

I ja som diumenge. Barcelona es lleva amb pluja. Mentre la ciutat va encara funciona a mig gas, la gent del Verger del Marès ho té tot previst i es disposa a canviar la ubicació de l’escenari. Ara les arcades faran de cel a públic i participants. I un apunt: L'Apuntador voldria des d’aquí recordar i agrair l’esforç a tota la gent que, des de l’anonimat de la seva feina, malgrat no ser visibles en els actes ni als escenaris corresponents, fan possible cada dia el Barcelona Poesia 2016. El Verger acull l’espectacle titulat Poesia Satírica, que comptarà amb la participació del mallorquí Miquel Àngel Joan, Llonovoy (nom artístic), i l’incombustible, inconfusible, barceloní Josep Pedrals. Malgrat la pluja va arribant la gent. Les llibreteres del ‘marché’ segueixen impàvides, estoiques, al peu del canó. Sota de les arcades, la zona del públic queda un xic més estreta, cal allargar per darrera. I tot és apunt. Presenta el codirector Manuel Forcano que, un cop més, es congratula que el Marès esdevingui el centra neuràlgic del Barcelona Poesia i agraeix que el pati sigui dúctil per acollir els actes en cas de pluja. A continuació explica que el Barcelona Poesia d’enguany ha volgut acollir el màxim de gèneres poètics, perquè “quantes més maneres de poesia hi quedin representades, millor”. “La poesia no és només  per recordar-nos la bellesa sinó perquè sigui eina de crítica social que ens faci pensar, i si amb la sàtira ens en podem enriure millor” [més que enriure d’enfotre es deu referir, permeteu-me el matís, a ‘riure amb’ més que ‘enfotre de’, i a que: l’humor esmolat i ben dirigit, pouat a la deu fonda del riure, pot ser emprat com a eina per a prendre consciència dels problemes que ens envolten. Bon dia Pellfinesc. Bon dia Apuntador].  A continuació informa que els protagonistes no sortiran plegats sinó que “aniran un darrera de l’altre”. 
I som-hi! Surt Miquel Àngel Joan, vestit de Llonovoy, barreja d’arlequí refistolat i trobador que des de la tangent de l’oremus busca tocar-hi, i troba. Comença: “Haw!”, “des de la reserva de Mallorca, des d’aquí al costat.” Val a dir que la seva vestimenta (vestit  fosc amb ratlla fina blanca i un barret mexicà retallat, de tal manera que la part superior  li fa de barret i la superior ve a funcionar com una esclavina sense caputxa) predisposa a riure. Diu que explicarà la història del seu poble, i ho fa a través d’un recital monòleg, lligant paraules i amb jocs de mots que articulen el sentit i la crítica [articular, com t'agrada aquesta paraula Apuntador]. 

Miquel Àngel Joan, Llonovoy, en un moment de la seva actuació


“I si la paraula cultura vol dir cultiu i la paraula país vol dir pagesia, el què és a Mallorca estem arreglats. “El poble n’està fart, fart d’estafa de fer el ‘primu’, perquè la paraula aprimar [...]”, “mos han dit que hem estat vivint per sobre, i jo de sobre encara no n’he vist cap!”, “si aquí teniu pujols allà teniu muntanyes”. La gent riu. I ell encadena: “a Mallorca sempre ens havíem pensat que un malversador és un mal poeta”,  “sempre en números vermells, ja ho diuen: sin blanca!”, “ha estat un gasto por liebre, nos han enganyat!”. Ara tirarà d’una llista d personatges de Mallorca, començant per Ali-babà, diu. La gent es peta. “Als mallorquins els turistes ens han ensenyat que sí que hi ha vida fora de Mallorca, la pregunta és si hi ha vida a Mallorca, i és més: hi ha vida intel·ligent?”. “Hi ha qui diu que el primer Mallorquí en realitat va ser foraster”. “Ahir estava a la reserva avui ja m’han portat a un museu”. El públic esclata en rialles. “I el sol, que ja anava molt calent...”, “la qüestió, que el sol va ser pare. Perquè la costa se’n va anar a parir, això que era verge!”, “al nostre poblat li van dir càmping”. I continua: “me’n vaig anar  de vacances a la meva illa”. Va arribant més gent al verger. Les cadires plenes i la gent dreta. El públic s’ho passa d’allò més bé. “Are you english? No, I’m threenglish. Resulta que ara tenim tres llengües a l’illa: una d’estrangera, una de forastera i la nostra, clar: de reserva”. “Ens han fet carreteres que són més amples que llargues”. “El què ens ha ensenyat l’Home blanc és que els de la dreta sempre tenen preferència”, “i tot això que l ‘Home blanc asfalta, és falta de carinyo”, “van dir que posarien plantes; de plantes n’han posat un edifici que en té quinze, i de flors; a l’hotel li han posat el nom de Margarita!”. “Tot el que ens era característic avui dia es característic”.  “Després de tot, no és fàcil ser turista avui dia”. “preguntar als turistes: escolti, on és la meva casa?”. I encara: “A Mallorca hi ha turistes que es tiren del balcó, quin turisme avui en dia, no es pot caure més avall”. I acaba: “arribarem algun dia els mallorquins a fer balcòning? En tot cas, no ens precipitem!”. “Gràcies!!”. Aplaudiment sonor. Urres i bravos!!! I és el torn de Josep Pedrals. Es col·loca el faristol a mida, veu aigua. Breu introducció a la sàtira: “per denunciar allò que és mesquí”, a la sàtira “hi ha un  paradigma real que s’enfronta a l’experiència del món. I ho fa amb la caricatura. Com fan més o menys les falles, que els hi fots tota la merda de l’any i després la cremes” [Ja era això el que jo volia dir abans. Ai, Pellfinesc]. “Sr. Pirotècnic pot començar la mascletà!”. 

Josep Pedrals, en un moment de la seva intervenció


Pedrals farà un recorregut pels diferents  temes candents que susciten o han suscitat el seu moment discòrdia i indignació: el nou museu del disseny de Barcelona, es caga en qui va decidir el nom de 22@ per la zona que queda entre els barris d’El Clot i Poble Nou: “marca és sinònim d’estigma”. “22@ són quasi 230 kilos. [somriu]En català. Un quart d’un quintà, 26 lliures, 10,4 kg. Curiós, no?” afegeix tot divertit. El públic somriu. El públic està entregat. “L’univers natural és la província!”. Ara el poeta va movent les cames al ritme del poema-cant. Pedrals estira fils sonors i conceptuals per a construir una història i al final fer-la retronar en si mateixa per extreure’n el grinyol on la cosa crema i, cremant, mostra. I ja és això la sàtira, de fet, però vull dir que ho fa bé [El que vols és “remarcar-ho, emfatitzar-ho”, apunta L’Apuntador tot mirant en Pellfinesc]. D’en quan en quan Pedrals empra un treure-li importància a les coses enfoteta que actua com a contrast i retorna l’artista a la seva condició d’Home [veies sinó, en Pedrals amb tants de ‘bolos’ com carreteja, veies com s’ho faria sinó]. Ara es fot amb els codis bidimensionals, “Virtuosa virtualitat, vida de seguretat, ____ i informes a l’ensems. Quan no hi ha senyals ni cables ens queden els ulles, les mans, que són operables per a casi tots els sers humans”. La gent somriu. “toquin-se, sisplau” rebla Pedrals. Ara la gent esclata a riure. Ara fa un sonet a partir d’una notícia. Els seus gestos que acompanyen pauses i entonacions: la veu i la cosa com tots dos en un de sol i perfecte riure que les va fotent. Ara se’n fot de la polèmica entorn una portada de El Jueves, ara parla del personatges del seu barri. L’Apuntador ho té tot apuntat però no arriba a tot així que ho deixa a la llibreta. Abans d’acabar, Pedrals recita-declama-expulsa un poema que tracta la violència de gènere i que, a dins del poema, introdueix tot de poetes, tot instar-nos a anar-los descobrint. El poema no és de broma, però fa riure. Pedrals s’emballaruca.  Gongora rima amb tómbola: Pedrals balla i canta la La tómbola.. Arribem al final “gon-gora-gon-goragongoraaaa!!!””. Se’n va. Aplaudiments. Bravos i ueeee, molts. El públic marxa content. Els dos ho han fet rebé. I és hora d’anar desfilant. El senyor que fa de veí a L'Apuntador se li acomiada molt educat. Quin gust la gent amable. L'Apuntador manté una breu xerrada amb N i F. F. remarca el número de participants que hi ha enguany provinents de Mallorca. “Mallorquisme il·lustrat”, rebla sorneguer. N. riu, i dóna algunes indicacions a L’Apuntador amb detalls que a aquest se li havien escapat. Gràcies també a N. i a la resta de simpatitzants. I gràcies a vosaltres que hi sou cada dia, els que hi sigueu.  [Apuntador, que vas faltat de carinyo o què et passa?]. L’Apuntador ha de marxar a corre cuita a passar la llibreta al blog. A la tarda el Barcelona Poesia segueix al Verger. Avui hi haurà ‘jarana’: Els accents de la poesia i, atenció, l’AntiHOMEnatge PARAPArèmic a CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal. Ho veurem en una estona.


[Continuarà...]
  

Cap comentari:

Publica un comentari