diumenge, 8 de maig de 2016

4. 25 anys sense Montserrat Roig (III de IV)


L’Apuntador arriba a l’imponent recinte Modernista de Sant Pau. Passa capdins. Sala Cambó. L’espectacle d’homenatge a Montserrat Roig -enguany fa 25 anys de la seva mort prematura- és a punt de començar.  Pren seient, fa algunes fotografies. I comença. Al fons de l’escenari es projecta un vídeo fet a partir d’entrevistes a Montserrat Roig i de diferents veus de persones que la van conèixer. Les imatges ressalten el seu compromís amb la honestedat i defensa de les causes justes. Es veu que el què volia Roig de bon principi era dedicar-se al teatre. Ara citaria algunes frases com: “no vull avorrir-me”;, “jo crec que el que escriu o  produeix una obra d’art no té més sensibilitat que els altres”, “jo personalment prefereixo que no em coneguin tal com sóc”, “m’han dit  massa feminista, anti-feminista, massa nacionalista, poc catalana,[etc.]”,  “la felicitat és una idea, un somni que tots duem aquí [s’assenyala el cap], i aquest és el temps de les cireres”, “el nazisme introduït a la vida quotidiana, això em va impressionar”, “la vida d’un deportat no es resol mai”, “de vegades, de sobte, tornes a néixer”, “hi ha gent que viu tota la seva vida morta”, però seria treure-les de context. [Ara L’Apuntador recrimina a en Pellfinesc el fet de creure’s que les gracietes neixen dessota les pedres]. S’acaba el documental. És el torn dels participants. 

D'esquerra a dreta: Montse Guallar, Ignasi Riera, Pilar Aymerich, 
Marta Pessarrodona i Àngels Gregori
(Foto: Pep Herrero)


Comença Guallar llegint uns textos de L’agulla daurada on s’expliquen algunes passatges que intenten aproximar-se a l’horror de les víctimes de la 2ª guerra mundial. A continuació Àngels Gregori presenta breument els participants, remarca que el fet de que tot i que Roig no va escriure poesia té tot el sentit que l’acte estigui inclòs dins del Barcelona Poesia 2016 (també en dóna les gràcies als organitzadors), i que, amb tota seguretat, Roig era una gran lectora de poesia, segurament més que molts poetes que escriuen versos. Pim. Dóna pas a Marta Pessarrodona que, amb veu segura i greu, de fumador perllongat, explica que Roig va ser probablement la primera escriptora professional (tenint en compte la seva faceta de periodista) i rebla en el fet que l’acte estigui inclòs dins del Barcelona Poesia 2016, per a continuació afegir: “els grans narradors són grans lectors de poesia”. Pam. 
Cita noms com: Rodereda, Doris Lessing, Cabrera Infante, Virginia Woolf i, és clar, la mateixa Roig. En destaca l’última obra de Roig, La veu Melodiosa, i la seva faceta com a assagista i investigadora, remarcar-ne la rellevància –malgrat que han anat apareixent tants estudis al respecte– del seu llibre Els catalans als camps nazis [és el primer cop que se sabia, dirà en el seu torn Aymerich] També recorda les aventures que van córrer juntes de joves: l’estància a gran Bretanya, complicitats vàries, etc. Tanmateix, no només no es fa carregosa sinó que, per un  àvid d'anècdotes com és L'Apuntador, convida a seguir-la escoltant. 

Marta Pessarrodona amb Pilar Aymerich al fons
(Foto: Pep Herrero)


Segueix la fotògrafa Pilar Aymerich, que comença explicant la impressió que van tenir tan ella com Roig el dia que van conèixer Maria Aurèlia Capmany: “faldilla de tubo, uns tacons d’agulla i fumava puros”, “i sempre ens defensava, com una gallina amb els seus pollets”. Explica Aymerich que amb Roig eren companyes a l’Escola d’Art Dramàtic i, tot i seguir camins diferents, més endavant van tornar a coincidir i treballar juntes en diferents projectes. Destaca que roig tenia “aquesta cosa de voler estar en el món i explicar el què està  passant”. Fa una  mica de repàs de la recerca que va fer Roig pel seu llibre sobre els catalans als camps nazis “arriba aquell moment que una història et pertany i ja no la pots deixar”. L’Apuntador apunta i està content perquè està aprenent coses. I el torn d’Ignasi Riera. Remarca que “Roig era molt capaç de seduir els poetes”. També ell destaca el llibre La veu melodiosa com una obra de maduresa, i on es veu reflectit el trajecte d’una Roig ingènua i brillant que va entrar en el tema del mal i la seva complexitat. Riera va viure molts els contactes editorials de Roig (treballava en una), en un tracte que era molt personal i de confiança. “La descoberta del mal va actuar com una educació sentimental que la va a portar a descobrir la ____ complexitat”. Els participants fan algunes bromes entre ells. Es nota que fa anys que es coneixen. I sentint-ho molt L’Apuntador ha de fer via cap a l’últim espectacle de la nit, El nus la flor. L’Apuntador s’ha quedat amb ganes de més [fixin-se com calla en Pellfinesc]. Caldrà treure la pols a l'obra de Montserrat Roig.  


[Continuarà...]

Cap comentari:

Publica un comentari