dijous, 14 de maig de 2015

Un poema d'Ewa Lipska

 
Ningú

Accepto aquest paisatge
inexistent.

El pare agafa el violí.
Els infants es rabegen en el sol.

Un corrent
fa caure els pètals de les roses.

Després de la guerra. Ens perdem de vista.
A còpia de frases s'amaguen els mots.

Habitació buida
aparcada en la tenebra
d'una casa.

Si us plau, deixeu el vostre missatge
diu ningú.


(EWA LIPSKA,
trad. de Josep-A. Ysern i Lagarda) 
 

Cap comentari:

Publica un comentari