divendres, 15 de maig de 2015

Conversa amb Montserrat Rodés



Montserrat Rodés (Barcelona, 1951) és una dels poetes convidats al XXXI festival internacional de poesia de Barcelona. Hem parlat breument amb ella sobre el festival i la seva poesia:


Montserrat Rodés



1) Montserrat, què significa per a tu ser un dels convidats nostrats del Festival Internacional de Poesia de Barcelona d’enguany?

-Per a mi representa una responsabilitat molt gran compartir escenari amb poetes que tenen una llarga trajectòria literària i que són summament rellevants dins l’àmbit internacional.


2) Què creus que aporta 'La Setmana de la Poesia' al panorama poètic del país?

-Amb una programació tan variada i atractiva, la Setmana de la Poesia trobo que aporta, sobretot, visibilitat a les diferents maneres de fer i d’entendre la poesia. I és, sens dubte, un impuls vivificador per difondre la poesia catalana actual —que penso que hauria de tendir, sense complexos, a travessar fronteres.


3) Què ens llegiràs al Palau? Obra nova? O tiraràs més per l’antologia?

-Els poemes que llegiré pertanyen als dos últims llibres publicats: Alarma i D’incertes certeses. Prefereixo centrar la lectura únicament en aquests dos poemaris, que no pas diversificar-la gaire.


4) La teva no és una poesia diguem-ne de ‘gènere’ sinó que, de fet, busca tothora transcendir la pròpia identitat des del flux del pensament, això és: el llenguatge. Tanmateix, diries el gènere és quelcom que la teva poesia ja incorpora de tal manera que hi queda fos o és un tema que prefereixes ‘deixar-lo de banda’?

-Parlar de la pròpia poesia sempre es fa difícil. Et diré que, per a mi, escriure poesia sorgeix de la necessitat d’exercitar la percepció, el pensament i el llenguatge. Per respondre concretament la teva pregunta, diria que, en allò que escric, el gènere més aviat hi queda fos... Una cosa que tinc clara és que no concebo la poesia sense pensament.


5) Llegeixo llibres teus com Interlínia, Alarma o D’incerteses certeses, i tots tenen en comú un tractament de la memòria, la incertesa i el flux de les coses des d’una afilada, treballada, sobrietat. Fan vàlid la dita aquella de Mies Van de Rohe de que ‘menys és més’, o es tracta més aviat d’obrir, des del suggeriment, intersticis, escletxes d’aire fresc?

-Efectivament, aquests són uns temes que m’interessen i, si em permets, m’obsessionen. De fet, la forma d’expressió que pren el llenguatge poètic no deixa de ser un tret característic i distintiu de cada autor. Pel que fa al meu cas en concret, t’he de dir que, a l’hora d’escriure, procuro tenir cura de la funció que ha de tenir cada paraula dins el poema, però, també, dono molta importància a la paraula com a element autònom (els sinònims no em serveixen). Simplement aquesta és la meva manera de treballar per dir allò que m’agradaria arribar a dir. No té més importància.


6) Com veus la poesia catalana actual? Què en destacaries? Què hi trobes a faltar?

-Ara mateix la veig amb molta vitalitat. Hi ha un munt de veus que van sorgint i consolidant-se amb molta força. Una mica més de rigor per destriar el blat de la palla...

Cap comentari:

Publica un comentari