Els cors de Miquel de Palol

Parlem un xic amb Miquel de Palol, el guardonat d’enguany amb el premi dels Jocs Florals de Barcelona 2015 per l’obra Dos cors per una bèstia. Nascut a Barcelona el 1953, és arquitecte i autor de diferents llibres de poesia i narrativa, entre els que destaca El jardí dels set crepuscles. El llibre guanyador dels Jocs Florals sortirà la propera tardor a Proa edicions, on ja hi va publicar el seu darrer recull Aire amb cel de fons (2012).

El títol fa referència a una partició i no pas a un destinatari. Així, es tractaria de “dos cors a canvi d’una bèstia”, subratllava l’autor durant la roda de premsa de presentació de ‘La Setmana’ (evitant possibles confusions amb “Dos cors per a una bèstia”). El llibre, que funciona com un sol poema, és un cicle de variacions al voltant del pas del temps i com aquest erosiona els sentiments, ja no tant el desig com la meditació, tot des d’angles diferents i dit des d’un ‘Jo’ que també vol ser el del lector. Potser ens ho aclarirà ell mateix en la cerimònia d'entrega que es farà demà dia 12 a les 19.00h al Saló de Cent de l'Ajuntament de la ciutat.

A continuació, la conversa que vam mantenir: 

***

Miquel de Palol, al recital "Espais de poesia" d'Alella

1) Miquel, què et va portar a presentar el llibre als Jocs Florals de Barcelona? I què et suposa haver-ne estat el guanyador d’enguany?

L’oportunitat de tancar un cercle de records. El primer premi que vaig guanyar va ser la Flor Natural dels Jocs Florals de 1974, que es feien a l’exili, aquell any a Amsterdam. Tenir-lo el 2015 té una dimensió sentimental, tot i que en l’aspecte estrictament literari no significa res. Pobre l’autor a qui un premi li canvia els plans de la seva obra.

2) Així a priori, i molt en resum, què hi podrà trobar el lector al llibre?

-Depèn del que hi vagi a buscar, i des de quina circumstància personal. Companyia, complicitat, desig, melencolia [ni malenconia ni melancolia: MELENCOLIA] nostàlgia, ira.

3) És una obra continuista (temes, motius, estilística) o més aviat un punt d’inflexió respecte la resta dels teus llibres?

-Les dues coses alhora. Per més inflexió o ruptura que hi hagi en un llibre, sempre tindrà continuïtat amb treballs anteriors, i per més continuista que sembli, els individus canviem constantment, i sempre hi haurà alguna cosa diferent.

 

4) Ets un autor prolífic: narrativa, poesia, assaig... què et porta a escollir un gènere o un altre?

-No em tinc per un autor prolífic, m’agradaria ser considerat per altres atributs. L’elecció del gènere no és ni apriorística ni conseqüència de res, sinó que va lligada a la d’altres elements: argument, intenció expressiva, referents, destinatari o destinataris.

 Miquel de Palol (Font foto)

5) Llegeixo a la Viquipèdia –corregeix-me si és fals- que vas deixar de fer d'arquitecte per dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Potser eren altres temps. En l’actualitat la pregunta és -no per tòpica menys obligada-: creus possible guanyar-se el pa en literatura i poesia avui?

-Si per guanyar-se el pa en literatura i poesia entenem viure de drets d’autor, tret dels autors de gran èxit, que comptaríem amb els dits de les mans, la resposta és “no”. Però si hi afegim actes públics, articles de premsa, traduccions, classes i altres activitats relacionades amb les lletres, “possible” és una qualificació raonable.

6) Has publicat més de vint llibres de poesia al llarg de quaranta anys, la qual cosa em porta a una altra pregunta obligada: com veus el panorama editorial i poètic català actual?

-Més de vint no (si se’m permet la precisió), si no hi comptem les plaquettes i alguna petita edició no venal; en conjunt són setze. Vet aquí una qüestió d’abast molt ampli que no es pot liquidar amb quatre ratlles. Per no deixar-ho en blanc, detecto un cansament estructural del sistema tradicional, difícilment recuperable, i un impuls renovador molt interessant en petites editorials en general menades per poetes joves, o no tan joves, que segueixo amb atenció.

7) I ja per acabar: projectes de futur? Algun nou llibre a les mans? Què n’hem de fer de la cultura (catalana i no)?

-Sempre hi ha algun llibre més a la cadena de muntatge, en fase de planificació, de redacció i de correcció. Ara mateix, un altre llibre de poemes, tres nouvelles i una novel·la. Què en fem de la cultura? Els qui la fem, o intentem fer-la, no podem aspirar a gaire més que a realitzar-la cadascú el millor que pugui. Aquesta és una pregunta pels polítics, pels empresaris, pels gestors de patrimoni. Tractar la cultura, tal com està fent aquí [vols dir “s’està fent”, referit al nostre país?], com un producte d’entreteniment del qual s’espera un rendiment material, depèn de l’humor i del sentit tràgic de l’existència de cadascú, és criminal, o tan sols idiota.

 Miquel de Palol, foto de Robert Ramos

8) [Sobre una pregunta que t’hauria agradat respondre: tria la teva aventura]

-La trio: cal haver tingut tracte directe amb el mal, com va dir un, per reunir en tu mateix la prudència de la serp i la innocència del colom? Cal haver follat amb més de cent cossos diferents per mirar als ulls la fera de l’amor? Cal haver menyspreat la mort al mig de la tempesta i a la vora del penya-segat per respirar la vida amb compassió? Us ho deixo en forma de pregunta.

***

 

Benvolguts i benvolgudes, amb l'acte d'entrega dels premis dels Jocs florals es desprecinta 'La Setmana'. Hi seran benvinguts!