dimarts, 13 de maig de 2014

Les illes de Melcion Mateu

Entrevistem Melcion Mateu, el guardonat d'enguany amb el premi dels Jocs Florals de Barcelona 2014 per l'obra 'Illes lligades'. Nascut el 1971 a Barcelona, amb arrels Mallorquines, viu de ja fa uns anys a Nova York on és professor de literatura. Des de la veu d'aquell que es sap d'enlloc i per tant, com ja afirma ell, una mica d'allà on vulguis/puguis ser, ens arriben aquestes 'Illes lligades', qui sap si com una volguda península de l'Home, o com a puntes d'un castell de sinapsis, qui sap si a la manera de les arrels, potser a la manera dels fruits penjant de les branques. Potser ens ho aclarirà ell mateix en la cerimònia d'entrega que es farà demà dia 14 a les 19.00h al Saló de Cent de l'Ajuntament de la ciutat.
També s'entregarà el Premi Extraordinari Memorial 1714, que ha recaigut en el poeta afincat a Premià de Dalt Marcel Riera.  
Benvolguts i benvolgudes, amb l'acte d'entrega dels premis dels Jocs florals es desprecinta la Setmana. Vindran?
   
****
           Melcion Mateu, guanyador dels Jocs Florals 2014

 
1) Melcion, què et va portar a presentar el llibre als Jocs Florals? I què et suposa haver-ne estat el guanyador d’enguany?
No cal dir que els Jocs Florals són el premi més antic i un dels més prestigiosos i ben dotats a la poesia catalana. A banda d’aquest honor que suposa, el premi m’estalvia la feina de contactar editors, portar-los un original, perseguir-los... una feina no gens fàcil quan fa anys que vius a l’estranger.

 
2) Així a priori, i molt en resum, què hi pot trobar el lector al llibre?
Vull pensar que una veu diferent dins el ric panorama de la poesia catalana actual.Una poesia a estones eufòrica, d’altres amb certa consciència tràgica. Una poesia que vol ser alhora lúdica i lúcida, de vegades potser visionària.  El llibre és una mena de manifest vital i literari d'alguna cosa així com el meu super-ego mític. Algú que viu de i per la poesia i gosa explicar-ho.

 
3) Vius a Nova York de fa uns anys. És un exili forçat, volgut? De quina manera plana tot això en aquestes 'Illes lligades'?
Vaig fugir de Barcelona abans de la crisi, els anys de la bombolla immobiliària. Als qui en aquella època no podíem ni hipotecar-nos en pocs anys ens van duplicar el lloguer. Vaig venir als Estats Units per estudiar el doctorat: a Espanya ja hi havia poques beques llavors i aquí tenia més oportunitats, podia escollir. Quasi deu anys després, l’èxode de cervells i de mà d’obra és massiu. La situació, devastadora. Malgrat tot, en el llibre el fet de viatjar s’associa a una oportunitat per reinventar-se.

Melcion Mateu amb el compositor Alexis Cuadrado i el poeta Rowan Ricardo Phillips, a NY


4) Anem al títol del llibre, 'Illes lligades': què és el què lliguen aquestes illes? Mallorca, que és d’on tu ets, amb Manhattan, que és on ara ‘vius’? Lligar com a vincle o com a cadenat, o ambdues coses?
Jo no sóc d’aquí (Nova York) ni d’enlloc. Més que mallorquí sóc“iorquí”: un poc mallorquí i un poc “neoyorquí”, com deia un amic. Crec que no som d’on venim, sinó d’on volem o podem ser. Les illes del llibre són la Mallorca dels meus orígens, llunyana però també present; l'illa de Santa Catarina de Florianópolis, Brasil, on també vaig viure i conèixer la meva dona i, efectivament, les iles de Nova York, totes elles “lligades” per ponts i túnels: faig feina a Manhattan, però visc a Queens, Long Island, i també vaig viure un any a Staten Island. Un dels epígrafs del llibre són uns versos de Joan Brossa: “les illes / són els cims de les muntanyes.” El món actual se'ns ha fet més petit: fins i tot les illes més remotes estan connectades.

 
 
5) És una obra continuista (temes, motius, estilística) o més aviat un punt d’inflexió respecte la resta dels teus llibres? 
Aquest llibre és més pop i menys formalista que els altres meus. Més americà, sens dubte, i també més abrasilerat. Gairebé un manifest, com deia. Crec que és diferent, però complementa o potser fins i tot ajuda a comprendre els anteriors. En alguns moments hi ha un jo líric desmessurat, automitificat, que ja s’exhibia a alguns poemes del meu anterior llibre, Jardí amb cangurs. Altres poemes incorporen un paisatge contradictori, entre Mallorca, Nova York i Florianópolis, al Brasil.

  
 
6) Fins el moment has publicat els poemaris: 'Vida evident' (1999), 'Ningú, petit' (2002) i 'Jardí amb cangurs' (2005). En comparació amb molta gent de la teva generació, no sembles un autor amb obra pròpia gaire extensa. És perquè escrius lent, o la cosa va curta d’editors amb coratge per publicar?
La poesia és el que queda quan s’evapora el superflu: la productivitat en si mateixa pot donar més visiblitat als seus autors, però no és garantia d’una obra més sòlida. Grans autors –Catul, Jordi de Sant Jordi, Sant Joan de la Creu, Arthur Rimbaud o Gabriel Ferrater, per dir-ne alguns– ens han deixat una obra breu. I en els poetes més productius el que en queda, el que perdura, és sempre poc, tot i que cal un exercici previ per arribar a escriure el poema, diguem-ne, “imprescindible”. Escriure i desescriure. Més que lent, sóc poc productiu: només escric els poemes que se’m fan estrictament inevitables.
 
   
7) Has traduït poetes amb tant de suc com John Ashbery ('Alguns arbres', Ed. 62, 2001): com t’influeix la traducció de poesia amb l’elaboració de la pròpia? Ets dels que hi estableix constants diàlegs o per contra tendeix a allunyar-se’n?
De John Ashbery tinc una altra traducció en premsa, Autorretrat en un mirall convex (Llibres del Segle). Traduir bona literatura –no només poesia– és un exercici magnífic per a tot aprenent d’escriptor. Canibalitzar altres veus és part del procés de trobar la pròpia. Ashbery és un repte per la seva diversitat de veus.

 
8) Amb la perspectiva dels anys i la distància, com es veu el panorama editorial i poètic català?
Des de Nova York, òbviament, tant una cosa com l’altra tenen poca visibilitat. El món editorial fa anys que està en crisi, i no només al Principat. Amazon i el llibre electrònic l’han acabat de desbaratar. Pel que fa a la poesia, les grans editorials catalanes crec que la tenen particularment i injustament descuidada des de fa temps. Clàssics com Blai Bonet o el mateix Brossa no tenen les seves obres completes publicades de manera adequada. Per sort, van sortint petites editorials que es comprometen amb la poesia i fan molt bona feina, de vegades en condicions heroiques. En canvi, pel que fa la creació, crec que la poesia catalana està en un bon moment, ric i divers. Hi ha molts bons creadors, per a tots els gustos.
 
 
9) I ja per acabar: projectes de futur? Algun nou llibre a les mans? Tornaràs a Catalunya?
Fa unes setmanes, amb el jazzman i compositor català Alexis Cuadrado i el poeta Rowan Ricardo Phillips hem presentat a Nova York POETICA, un concert-recital amb composicions de n’Alexis sobre poemes d’en Rowan i meus. Si tot va bé tindrà continuació el setembre. Fa poc he defensat la meva tesi doctoral, sobre avant-guardes de postguerra a la península, i ara em toca refer-la en forma d’assaig. Pel que fa a la poesia, a banda de la traducció esmentada, estic treballant en un llarg poema-llibre. Ara per ara no tinc plans immediats per tornar a Catalunya, més que de visita un o un parell de cops a l'any.
  

Melcion Mateu embarretinat al Bowery Poetry Club
 

Cap comentari:

Publica un comentari