A continuació, alguns poemes de la tria feta per Jordi Valls al 'Balanç poètic' d'enguany que es fa coincidir amb la Setmana:
CONÍFERES
Els teixits d'un tronc
són molt més enigmàtics que la distància
equidistant entre dos cossos externs.
Tu, allà, penses. Boreals t'envolten.
Brillen les escates que t'han vist
péixer. Xarrupen l'aigua del toll.
La teva humitat prohibida se solidifica
a la seva boca. Pedra i ham
atrapats en l'àmbar de la ferida del caze
que encara ha de
ser
i el temps caduc als colors de la murtra.
Existir sense que tu
en puguis donar testimoni.
Quan el buit impera
no ens sentim tan sols.
(L'ésser solar, ANNA GUAL)
PURITANA
Burxa'l
investiga'l
furga-li els racons
inquireix motius i perquès
lliga caps
maca vocabulari
bufa-li totes les fitxes que no mogui
acusa'l
i plora. 'Niràs
al cel. I no'n
podràs
sortir.
(T'hi sé, ENRIC CASASSES)
Tu portaves la selva dins teu
els arbres més alts mai imaginats
jo aquest monestir, aquesta terra blanca
sense concurrents.
En quins ulls ho amagues
quan parles amb els altres?
(Pianos i túnels, SILVIE ROTHKOVIC)
ninot trencat,
m'invento cada dia
manera noves de compondre'm
estimo el que no tinc
i em neguiteja córrer rere el nou,
paraula o cos, i desitjar-lo encara.
raurà el secret de viure a perseguir
les coses que s'escapen
enllà del que ja guardes
a toc de cor o seny?
serà abocar-se ulls cecs
al nucli d'un desig esmunyedís,
desmai i afany?
de tot plegat en diem vida?
(Tornar és lluny, FRANCESC GARRIGA)
L'expansió retrocedeix al batec.
El dispar es menja la distància contrària.
El blanc tremola en solitari.
Quan torna enrere, la bala no gosa,
automutila.
La supervivència de les venes resta temps
a la crema de la mirada.
Lent reviu l'instant malalt:
segon dispar.
Espurnes amb aigua de covardia.
La pistola no centra el rot de fam saciada.
L'ull s'equivoca de font.
El bassiot s'alimenta del reflex.
Aire compartit:
humiliat el pulmó canvia de lloc,
i es fa cor.
(Mort d'un aviador tartamut, LUCIA PIETRELLI)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada