dijous, 15 de maig de 2014

David Castillo ens parla de l'homenatge a Lou Reed

      
L'homenatge que la Setmana ret a Lou Reed el proper divendres 16 comptarà amb la presència d'Ignasi Julià, Carlos Zanón, Alfred Crespo, David Caño, Tori Sparks. També amb David Castillo, que presenta, coordina i participa, i amb el qui he parlat per mirar d'entreveure una mica el què de tot plegat. Cervesa en mà, la meva, ens acara també a un panorama nostrat relativament desconegut, del que Lou Reed (el músic/poeta, més que no pas el rock star) podriem dir que fa una mica de punta de llança. Passin i vegin. 
     

Lou Reed (Font: Wikipèdia)
 

1) David, quina és la teva experiència de la trobada amb Lou Reed?
La intenció és retre homenatge a un músic que provenia d'una facultat de lletres, que va ser deixeble del poeta i narrador Delmore Schwartz i del pintor Andy Warhol i que es va preocupar per la qualitat de les seves lletres. La vinculació a Barcelona també va ser fonamental. El vaig veure un munt de vegades des del 1974 i em va condicionar en determinats moments de la meva trajectòria poètica, per exemple en alguns poemes del llibre 'Game Over', que va guanyar el premi Carles Riba el 1997. 
  
  
2) En què consistirà (fes-ne tot just cinc cèntims) l'homenatge que li feu?
Després de l'encàrrec de la Neus Junquera de l'ICUB, que sent predilecció per Lou Reed, vam recuperar el llibre 'Berlín capital Alaska', que reunia dotze mirades sobre el disc ' Berlín' de Lou Reed, on van intervenir gent tant interessant com Oriol Llopis, Sabino Méndez, l'Alfred Crespo, el Carlitos Zanón i l'Ignasi Julià, biògraf de Reed i un dels periodistes que més van entrevistar al compositor des dels anys setanta. Alguns d'ells, a més del jove poeta David Caño i la cantant nord-americana Tori Sparks, farem unes lectures sobre la nostra interpretació del músic de l'autor de 'Nova York' i 'Coney Island Baby'. 
  
  
3) Com relacionaries l’obra de Lou Reed amb la cultura, i en especial la literatura, catalana?
De cap manera, a part dels esmentats, no l'he sabut veure.
  
  
4) Quin va ser l’aproximació de Lou Reed a la poesia catalana? Les lectures de poetes catalans que va fer fa pocs anys. Arran de què? Arran de qui?
Allò va ser una col·laboració puntual amb la nostra poesia, però, a part del fenomen purament mediàtic, no crec que servís de gaire. Són aquests muntatges oportunistes del poder, per fer promoció, però dubto dels resultats, que acaben sent una comèdia. A pesar d'alguna excepció, la tria va ser surrealista. Cadascú fa el que pot i tampoc entro en crítiques més aprofundides perquè alguns dels responsables són amics i estic segur que tenien bones intencions, però a mi no em va agradar. Preferia els concerts, els discos de Lou Reed o la banda més experimental amb la seva companya Laurie Anderson, que és una artista tan interessant o més que Reed i una persona encantadora.


David Castillo, amb Fellini de fons



5) Una mica de safareig: d’entre els poetes nostrats, en tenia algun de predilecte?
Ni idea. De fet, no recordava cap dels noms que havia recitat, diguin el que diguin. Va ser una anècdota dels anys del tripartit. De fet, Lou Reed va tenir més bona recepció als poetes de la generació de l’Albert Subirats, Pau Maragall i del Pere Marcilla, que el venerava. A tots aquests, se’ls hi podrien unir noms com: Genís Cano, Xavier Sabater o Jordi Pope, entre d’altres, la majoria dels quals procedien de la crisàlide llibertària dels anys 70.     
  

6) Parlem de Lou Reed, que és un cas de contracultura d’àmbit internacional que ha arribat abastament al gran públic. Tanmateix, tendim a deixar al marge la "contracultura" [subratllis les cometes] pròpia. Per exemple, i salvant distàncies, el cas de gent com... Jaume Sisterna, mort recentment. Com ho veus?
Bé, el Jaume Sisterna no tenia res de contracultural. Era un senyor preocupat per l'ordre i la poesia que a ell li agradava. Era un home extraordinari, un amic amb qui durant trenta anys vam compartir afinitat i vam recitar en un munt d'ocasions, però de contracultural, res de res. I dels àmbits a què et refereixes, no en tinc cap opinió. Són llufes especulatives. Tendim a idealitzar allò de fora, sobretot allò que prové de les cultures diguem-ne més imperialistes, i deixem que els nostres artistes es perdin per les clavegueres.  
  
   
7) I la Contracultura en l’actualitat? Ha acabat sent un braç més de la cultura Mainstream? O és que el què ens venen com a contracultura potser no és tal cosa?
El terme “Contracultura” és sociològic, i el va utilizar Theodore Roszak a finals dels anys 60, per definir el què havia estat tot un fenòmen cultural, que anava dels Beatniks fins el Hippisme i la Psicodèlia. “Contracultura” és una paraula que resulta antipàtica per l’ús, l’apropiació que en fan els mass-media, quan, en realitat, qui va en contra de l’humanisme són els mateixos enginyers del sistema. Tot són etiquetes per a situar una mica la cosa, però el terme “Contracultura” és més històric que actual. Lou Reed era molt popular, l'anàvem a veure a grans espais i tothom coneix la melodia de 'Walk in the wild side', fins i tot és un reclam publicitari. A més, l’apropiació del personatge que han fet determinades institucions i personatges que diuen ser amics íntims d’ell, em resulta repugnant. Lou Reed passarà com un dels grans lletristes del rock i nosaltres intentarem oferir-li un grapat de poemes propis i una selecció que, indubtablement, passarà pels Sabater, Cano, Marcilla i companyia. 
   

David Castillo, amb Corto Maltese de fons
  

Cap comentari:

Publica un comentari