Transitori

Mentre estic escrivint la darrera crònica de la darrera nit, aquí us deixo un tastet així com transitori del que es va poder sentir ahir al Palau de la Música...Sis poetes degustats en profunditat...

ARBRE VELL, II

El que hi havia en l’arbre, hi és; 
perquè tot allò que fou, és. 
Només cal la mà que hi descansa 
i que li diu: “vine”. 
Perquè la mà és ell: arbre i pensament 
i temps que et vol i et busca 
per sobreviure en tu 
perquè si penses el ser, ets; 
i, si penses el buit del ser, ets el buit. 
Acosta la mà per donar-me certesa, 
gairebé com si voler i ser 
haguessin d’ajuntar-se als llavis 
on som, nosaltres, arbre. 
On jo sóc la teva escorça 
i tu el buit que em crema.

Francesc Parcerisas 

ACCENT LOCAL

parlo en xinès al mirall 
un parc té el seu propi hivern 
hi poso música 
a l’hivern no hi ha mosquits 
faig cafè sense afanyar-me 
els mosquits no saben què és un país 
hi afegeixo sucre 
un país és un accent local 
a l’altre cap de la línia telefònica 
hi sento la meva por 

Bei Dao 



RUTINA 

El camí no deixa d’acceptar-nos. Vol que aprenguem 
           “enlloc”, la seva buidor 
                      brillant, el seu somriure de dies llargs, tan inflats 
de buit, realment ho vol, això no són vacances, vol que 
                      deixem la nostra ment cranial, els seus 
                                 canals i rierols, els seus 
                      circuits assolats viscosos, que es connecten 
                                 follament, el camí 
                      vol que 
                      justament ara 
                      projectem 
                      l’esperit 
                      cap enfora 
                      des del seu embolcall 
per córrer endavant i tenir una sensació de què és aquest 
           anar sempre enrere, aquest lloc en el qual 
                      havies de dipositar la teva 
                      pregunta (...)" 

Jorie Graham

 

COMPRENDRE EL MÓN, USAR EL FOC O CONÈIXER...

Comprendre el món, usar el foc o conèixer 
les passions el verd l’ocell o l’arbre, 
et sembla do d’un àngel 
o que et ve dels escrits d’algun filòsof? 
Respons que et fa l’efecte 
que podria venir-te de l’empremta 
que sol deixar al teu llit un cos 
dolç i dur, enfredorit com l’albada, 
que quan l’estimes plou llum i claror 
i volen les imatges, el desig 
l’ombra i les fulles, els colors 
dels versos que has llegit. 

Carles Miralles 



SOLILOQUI D'UN DESCONCERTAT 

"Nosaltres som els uns, i els altres són els altres. Només perquè quedi clar! Els altres sempre hi ha sigut, i sempre ens han fet la guitza. No hi ha manera que et deixin tranquil! Si només fossin diferents, encara es podria aguantar. Però no, s’imaginen que són millors. Els altres són uns arrogants, uns pedants, i no ens poden suportar. És difícil saber què pensen en realitat. De vegades tenim la sensació que estan bojos. El que é segur és que volen alguna cosa de nosaltres i no ens deixen en pau. La manera com ens repassen de dalt a baix, com si ens haguéssim escapat del zoològic, o com si fóssim extraterrestres, és una provocació. El mínim que es pot dir és que ens sentim amenaçats per ells. Si no ens protegim, ens prendran tot el que tenim. Si poguessin ens matarien (...)” 

Hans Magnus Enzensberger 

SOLLOZOS

"Yo siempre llego tarde 
a los entierros, 
cuando los ojos 
de los concurrentes 
se han secado 
y algunos ya olvidaron 
la cara del difunto, 
qué edad tenía, 
de qué murió. 
Entonces llego yo 
con mi llanto anacrónico, 
con el negro de mi luto 
en todo su candor aún, 
reparto abrazos 
como incendios, 
retengo entre mis manos 
las manos de la viuda 
y de los huérfanos, 
todo el cortejo asiste 
a mi dolor, 
nadie se atreve a contrariarlo, 
la gente se avergüenza 
y vuelve a apretujarse 
alrededor del muerto (...)"

Fabio Morábito

* Extrets del llibre del XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Editat per l'Ajuntament de Barcelona i LaBreu Edicions

*Les fotografies  d'aquest post són obra i gràcia de Pep Herrero