Àtoms (Poesia, estat de la qüestió II)

(Ve de l'anterior post). Parla en Malgratot, hipster postmodern dels que ja no en queden. Sobre una de les taules rodones de dissabte, a l'Ateneu Barcelonès, Poesia, estat de la qüestió:

“La trobada d'editorials (petites) va fer desfilar per l'escenari un bon grapat d'editorials de poesia, diuen que n'hi ha 53 al país, moltes, i moltes més que fa 20 anys; cadascú, la seva explicada i de tall divers, i dispers. Potser no podia ser d'altra manera. Una constatació: hi ha una nova volada d'editors, dels últims anys, del nou mil·leni, sense complexos ni manies. La trobada no acabava de tenir el format de jornada de treball per, com a mínim, posar en comú adreces i informació. En acabar, Antoni Clapés, coordinador de la taula, llançava la idea de reproduir totes les intervencions en un blog o lloc d'Internet perquè resultin trobables. Coses remarcables de les coses remarcades: preocupació per la distribució i per la llibreria, no deixar-ho tot en mans del distribuidor; alguns segells neixen directament de l'activisme cultural; aprofitar les xarxes socials; fer feina de recitals i altres mogudes per apropar-se al lector, trencar aquestes barreres; fer la feina que no fan els grans (que ja passa); proximitat i ecologia (dues de novíssimes, Xicra i Terrícola, hi coincideixen); alguna fórmula de treball conjunt entre editorials; alguns desencisos sonats; invisibilitat.” 

Per tancar la taula, Clapés va llegir un e-mail d'Oriol Ponsatí-Murlà, de la gironina El·la Geminada: explicava el refús d'una dirigent de la xarxa de biblioteques a incloure la poesia completa de Miquel Dolç en el catàleg sota el pretext que “no és una peça clau de la lírica contemporània.” Rebuf general. 

En Malgratot, amb un budell buit, segueix, tot i així, la taula de crítics, “Criticar el crític” (més conversa de barra de bar que altra cosa), que no va ser tant criticar el crític com criticar. Els editors es van retirar. Afirma Malgratot: 

“La principal autocrítica la va fer Jordi Marrugat (en el paper de crític acadèmic, a Els Marges). Marrugat va emmarcar, va posar exemples de bona i mala crítica (els de la mala crítica eren seves, no us ho perdeu! Em trec el barret que hi diu tant a l'Ateneu; l'exemple de bona crítica era una peça de Jordi Florit, torno a gesticular amb el barret!). 'Primer de tot la crítica ha de ser comprensió'. 'I reflexió i argumentació i diàleg amb el text'. 'El crític mai té la veritat'. Castillo -participant i moderador, director del suplement de Cultura d'El Punt Avui- hi posava cullerada amb facècies diverses i repartint cleques a intervencions de l'anterior trobada d'editors. Josep M. Ripoll va mig apuntar que la poesia, i de retruc la crítica, tenien un altre paper en els anys de 'la revolta poètica'. Que abans era diferent. 'Potser s'ha perdut connexió amb un context més ampli'.” 

La connexió, la connexió...qui connecta amb qui? Qui té en compte a qui? Qui és connecta cofoïsticament? Qui no? Preguntes que donen voltes desordenadament i fluctuant, pel cap d'en Malgratot, que no obstant i això, decideix connectar-se a la taula de bloguers, “Bloguers i poesia a la xarxa”: 

“No es tracta tant de blocs com de parlar del món d'Internet, xarxes socials, formats nous, llibre electrònic...tot el que està en eclosió, que no és poca cosa, com ho veuen, com ho viuen...Aquí sí que hi ha debat, moderat per Lluís Calvo. Hi ha Xavier Farré, Biel Barnils, Jaume Pons Alorda, Daniel Ruiz-Trillo i Albert Forns. Modera en Lluís Calvo. S’apunten coses, s’obren preguntes, les pròpies d’aquest impàs, canvi de paradigma o com li vulguem dir. Ho explicaré als néts que quan era jove es feien taules mirant de dirimir el futur que ells ara veuen tant clar, ara tant inimaginable per nosaltres? 

Se’n riuran de les nostres preguntes, inquietuds? O pensaran, condescendents, que sempre és el mateix? I si encara són habitants d’aquest país nostre, reiteraran, potser, quina dèria que tenim els catalans en fer castells i més castells de cartes i podria ser així o aixà i anar demorant l’acció fins qui sap quan? Ai perdoneu, que ara me n’he anat i aquestes preguntes en veu alta de blocaire més per les altres taules que no pas per aquesta. De les coses apuntades, en farem uns quants esquitxos, millor encara, atomitzats com estem, un llançament d'àtoms, ideal per a un blog i per a un temps de canvi de paradigma (i si aquest blog arriba als néts, ja hi posaran la coherència ells!): 

“D’aquí a uns anys els escriptors vendran directament els llibres als lectors i ens carregarem tot el que hi ha al mig”, Biel Barnils. 

“Jo concebo la meva escriptura com una activitat on line”, Albert Forns. 

“Hi ha una revolució d’immediatesa en la lectura, llegim de forma molt atomitzada, podem publicar-ho tot immediatament, però com es garbella tot això? Com ho seleccionem?”, Xavier Farré. 

“Com a lector han canviat poques coses, com a escriptor és d’agrair que existeixi Internet, és més àgil i més còmode per compartir amb la gent, fa 20 anys no tenies manera de dir que t’agradava aquest poema”, Daniel Ruiz-Trillo. 

“M’interessa molt d’Internet la idea de contrapoder que significa”, Lluís Calvo. 

“Quan tinguem la infraestructura per comprar llibre electrònic tindrem tota una revolució i (s’haurà de veure) com conflueix (Internet, els blogs) amb el llibre electrònic”, Xavier Farré.

“Amb els blogs m’he acostumat a una manera de llegir que el llibre digital no em dóna”, Albert Forns. 

“Hem tingut una revolució bestialíssima, però per contrast potser hi ha hagut qualque força per tirar enrere, del costat humà (d’involució humana, en el sentit de relacions humanes), Jaume Pons Alorda. 

“La proximitat, la intermediació és molt important, la vida d’un amant de la poesia és molt més agradable” (amb blogs i xarxes socials), Daniel Ruiz-Trillo. 

“Amb Internet es llegeix més? Jo crec que sí, però diferent, és la multiplicitat (de textos)”, Biel Barnils. 

“Els textos es podran besllumar en qualsevol superfície, fins i tot els arbres d’un bosc podran convertir-se en un text, tot l’espai serà metaliterari”, Lluís Calvo. 

“No sé si hi ha debat entre llibre en paper i electrònic, però Internet ens dóna eines per crear sense parar”, Daniel Ruiz-Trillo. 

“La idea de blog em sembla d’ancienne régime, d’aquí uns anys tindrà un encant, com els vinils”, Lluís Calvo. 

“Ja hem dit que els blogs comencen a ser tronats, però de vegades, amb les xarxes socials, sembla que aquella riquesa s’ha anat perdent, que anem  cap a l’estupidització”, Albert Forns. 

“Abans a la llibreria la Tralla (hi havia treballat) cinc persones venien a una presentació d’un llibre. Ara, a través del facebook, ho saben cinc mil persones que hi ha una presentació d'un llibre, i en venen cinc”, Biel Barnils.