dissabte, 11 de maig del 2013

I quin estendard!


L'auditori de la Fundació Tàpies es va omplir per escoltar 16 veus d'allò més heterogènies en el recital "Amb la lluna per estendard". Un recital de 16 poetes que durant aquests 10 anys han passat per les Taules de Poetes del Centre Dona i Literatura de la UB: Montserrat Abelló, Anna Aguilar-Amat, Anna Ballbona, Mireia Calafell, Josefa Contijoch, Maria Josep Escrivà, Gemma Gorga, Àngels Gregori, Maria Rosa Font, Blanca Llum Vidal, Sònia Moya, Vinyet Panyella, Susanna Rafart, Cèlia Sànchez-Mústich, Ester Xargay i Júlia Zabala. (A la foto, un moment del recital, amb Sànchez-Mústich al micròfon).

Aquí reproduïm un dels poemes que va ressonar -i amb força!- a la Tàpies dijous passat: és obra d'Anna Aguilar-Amat, poeta de llarga trajectòria en recitals (i moltes gràcies per regalar-nos-el per publicar en aquest blog!).


ENAMORAR-SE, AGAIN

Voldran ofendre’t i diran que t’assembles a
Madame Bovary, que estàs
enamorada de l’amor i, tindran raó. Però
no t’ofendran. I per què no? Per aquell
moment fugisser en què trobes un nen dins
d’un adult i camineu com
Bob Dylan i Suze Rotolo a
l’álbum Freewheling, abans que aparegués
Joan Baez a la pel•lícula i tots els
fans histèrics i els polítics i Andy
Warhol i el manifest SCUM...

Sempre l’amor ha estat així, entre
un nen i una nena de 7 anys que
juguen a escapar-se del pati de l’escola,
i l’escola sempre té uns
murs molt alts, i ells
són belluguets i petitets i aconsegueixen volar per
damunt com pardalets, i riuen del sol, del seu
reflex al rierol i
de totes les rimes falses,
de la caducitat de les bombolles de sabó,
de les gotes de pluja estavellant-se,
somewhere over the rainbow, blue birds fly...
birds fly over the rainbow, why, oh oh, why can’t I


I sí, és un miratge, i cal que obris els ulls, cinc
dècades més
tard i vegis el teu rostre envellit, presses i
obligacions, l’orgull i
la justícia, les esposes i amants i les paraules
grosses... i ho
fas, obres els ulls, i saps que, tan efímer, tan lluny,
tan brillant, tan intens,
l’amor era real, tu estaves al conte amb Patufet i
sort que el bou va menjar mitja col només, que si no... 

Anna Aguilar-Amat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada