dimarts, 14 de maig de 2013

El balanç poètic en X frases (2)

“Des del focus en una sexualitat constitutiva de la veu, cal considerar també la reedició d’El bell país on els homes desitgen els homes, de Biel Mesquida, escrit el 1974, editat el 1985 i que ara ens arriba amb un Proemi i un Epíleg de Jordi Llovet: “Us temereu que les meves paraules no són un mirall / de la representació, sinó l’escriptura del desig entre homes?” 


“D’altres es corporitzen al cos del llibre amb una màscara, com Ramón Sanz imposta la veu en Màrius Llop a Els pressentiments exemplars; o construeixen i adopten una perspectiva òptica particular, com Antoni Vidal, que tradueix a la seva idiosincràsia illenca uns versos de Sylvia Plath i s’instal·la en la mirada entelada de la maduresa a Gebre als vidres”. 



“Destacaria el treball de tempo-temporalitat que ens basteix Narcís Comadira a Lent, en què, des del títol, es juga amb la polisèmia i la veu esdevé mirada en tant que, bidireccionalment, ens porta de la melodia (...) a l’òptica” 

“Responent al repte de posar discurs al dolor, trobem un conjunt de poemaris que giren al voltant de la malaltia i la pèrdua d’un ésser estimat. Pel cos (des d’ell i amb ell) dialoga de tu a tu Mireia Vidal-Conte a 5 cm (la cicatriu)” 

“Introspectiu, desaprenent-se pels camins del dolor, la por, el penediment i la vulnerabilitat, transcorre la veu de Txema Martínez a Dol, dedica al germà mort prematurament” 

“També Gemma Gorga, al llibre-objecte-subjecte que ha fet amb Joan Ramell, prova de retenir el batec d’aquest dualisme que genera la pèrdua” 

“L’experiència de mater / paternitat creua de manera vertebral els llibres d’Eva Baltasar i Amadeu Vidal. Aquest darrer, a Juny, parla al seu fill i a la seva pressa per viure i li aconsella que gosi apostar sempre per l’Amor en majúscula i el desig” 

“A Poemes d’una embarassada, de Baltasar, no hi ha manca ironia (ja des del títol). És l’experiència d’una dona lesbiana prenyada que és poeta i aquesta condició la porta a desdoblaments, a mirar-se ella mateixa des d’ulls crítics i sorneguers” 

“Sóc la pell nafrada d’absències. L’amor és una ferida. A Desterrats, Marc Artigau i Queralt sosté la veu d’un jo foragitat del plaer, en la inflexió de l’estranyament del des / amor. Cal emfasitzar el to madur i complex amb què corporitza poèticament una experiència tan comuna i recorrent, així com la troballa de correlats per saber dir-la altrament” 

“Els dos poemaris d’Anna Garcia Garay apareguts aquest 2012 rescriuen l’experiència des / amorosa com un des/aprenentatge. Ambdós llibres es basteixen amb títols que funcionen paradoxalment com epifonemes, així com amb estructures tan ocurrents com significants (Es refereix a Assassins de margarides i Mots encreuats)."

Cap comentari:

Publica un comentari